MONESTIR DE SANT JERONI DE LA MURTRA

 MONESTIR DE SANT JERONI DE LA MURTRA

FONT: WIKIPEDIA

Sant Jeroni de la Murtra és un antic monestir de l'orde dels jerònims d'estil gòtic.

Es troba situat a la Vall de Betlem, a la Serralada de Marina. Concretament al municipi de Badalona, a cavall de les comarques del Maresme i del Barcelonès.

Fou declarat monument històric artístic d'interès nacional l'any 1975. Cal destacar-ne el claustre gòtic.

SANT JERONI DE LA MURTRA

ACCES AL MONESTIR

El primer cenobi o monestir va ser fundat en 1413 prop de Sant Pere de Ribes, a la comarca del Garraf. Aquest monestir rebia el nom de Sant Jeroni de Mont Olivet. Degut a l'escassetat d'aigua i de llenya va ser traslladat tres anys més tard, al 1416, a l'actual situació.

El trasllat es va produir gracies a l'ajuda del mercader barceloní Bertran Nicolau, qui va donar els diners perquè poguessin comprar l'antic mas de Sa Murtra, entre Badalona i Santa Coloma de Gramenet. A partir d'aquesta primitiva casa es van construir l'església, les cel·les, el claustre, el refetor, la cuina i altres dependències monàstiques.

Consta a la documentació que l'any 1431 tenia catorze monjos. Inicialment, la seva vida va ser precària i va estar a punt de desaparèixer. Des del 1439 tenia sota els seus dominis la vila i castell de Sant Martí de Tous (Anoia), on algunes fonts situen un petit monestir, filial d'aquest,i per dificultats econòmiques van voler unir-se amb el monestir de la Vall d'Hebron, de la mateixa orde dels jerònims. Denegada la fusió i gràcies a la protecció de Joan II, hi féu construir el refetor, el claustre i l’església.

ESCUT DELS REIS CATOLICS

El monestir es va anar consolidant i aconseguint favors sota el regnat dels Reis Catòlics, que es van fer càrrec de la realització de grans obres al monestir, testimoniatge d'això són el retrat de Ferran i d'Isabel a la galeria de ponent del claustre juntament amb els seus escuts d'armes, també hi ha el nom de Joan II gravat al reflector.

Quan el rei Ferran el Catòlic el 7 de desembre de 1492 va patir una ferida causada pel regicida Joan de Canyamars a les escales del Palau Reial Major de Barcelona, va passar uns dies recuperant-se al monestir juntament amb la seva esposa Isabel de Castella. Va ser en aquest monestir on Cristòfor Colom va ser rebut pels Reis Catòlics en tornar del seu primer viatge a Amèrica, i on Colom els va comunicar la descoberta del Nou Món.

Com a conseqüència d'aquesta estada al monestir, quan Cristòfol Colom va emprendre el segon viatge a Amèrica, el 25 de setembre de 1493, l’acompanyaren, entre d’altres eclesiàstics, un frare jerònim anomenat Ramon Pané. Pané era un llec, “de molt de zel i poca instrucció”. Ell mateix es qualifica de “pobre ermità”, el Pare Las Casas diu que era un “home senzill i de bona intenció”.

RETRAT DE CRISTÒFOR COLOM

Cal destacar especialment la vinculació de l'emperador Carles I amb el monestir. En aquest monestir Carles V va preparar la seva conquesta de Tunis el que es coneix com la Jornada de Tunis al 1535. Amb una flota que partí de Barcelona.

Durant els segles XV i XVI es van edificar les parts més importants i va disposar d'una gran biblioteca. El seu prior Pere Benejam va ser conseller dels reis i dels ducs de Cardona.

Durant la seva vida l'economia del monestir es va basar principalment en el conreu de la vinya i la ramaderia. Mostra d'això es pot veure al celler del monestir.

L'indret era un bon lloc per a la caça, fins que al s. XIX, un gran incendi en destruí els boscos. L'exclaustració provocada per la Desamortització de Mendizábal va provocar la fi del monestir el 1835. El lloc fou saquejat i incendiat, va patir greus destruccions.

Tot i això a finals del segle XIX i fins la Guerra Civil es va mirar de restaurar parts del monestir.

Aquesta tasca de reconstrucció ha continuat a finals dels segle XX i fins ara, però amb molt pocs recursos degut a que pertany a una fundació i les ajudes públiques no arriben.